Ió és la lluna galileana més propera a Júpiter. Rep el seu nom d'Ío, una de les moltes donzelles amb què Zeus es va encapritxar en la mitologia grega. Va ser descoberta per Galileu Galilei el 1610 i va rebre inicialment el nom de Júpiter I com a primer satèl lit de Júpiter.

A diferència de la major part de les llunes del sistema solar, Ió podria tenir una composició química similar a la dels planetes telúricos, principalment compostos de roques de silicats. Dades recents provinents de la missió Galileu indiquen que pot tenir un nucli de ferro amb un radi d'uns 900 km.